La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dimarts, 18 de març de 2014

Administrar silencis


He trobat el silenci
a la teua boca de navalla,
com un fil esponerós
i una daga a la paraula.
He esmicolat el record
dels vespres rojos
i una llum tènue.
Com et diuen
quan clou el dia?
Quan raja la sang
a les vespes argentades.
Com un trabuc indolent,
com una satrapia
de llengües et cerque.
Al record ínfim,
al darrer aldarull;
al teu esguard
de molles quietes.
No t’he trobat enlloc
a la darrera cacera,
d’un perfum ínfim
i flocs de neu emmirallats.
Com una tassa que pague
i no m’agombola jamai,
com un rerefons
del teu cos porpra.

Carles Alòs

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.