La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

diumenge, 23 de març de 2014

Cant d'enyorança


He creuat el rierol
de la teua llengua de fusta,
com una llepassa de sang,
com un foc primer
que no té nom
i s’emmiralla
a la drecera
del desamor.
He vist el teu nom
com un aldarull de cames
i una piga amorosida
que es resisteix a caure.
No em recrimines res
que sadollaré la ira
com un penell
del teu redós
amorosit.
T’he trobat a faltar
com un lliri blau
del darrer oblit,
com un cabell
que no té nom
i esmicola
cada paraula.
Com un anell
que em fou regalat
un jorn de blat
i oblit porpra.
He tancat la porta
dels dits de fang
i guano encés
que ballen cecs
com una merla,
com un redós
del teu enyor
que em mira a mi
talment com vena.
Com un confit
i cada plor
que eixugue enterc
amb un poema,
amb un fusell
que guarde en tu
com un corfoll
del teu valor,
com una mà
que escriu per mi.

Carles Alòs

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.