La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dimarts, 25 de març de 2014

El teu nom és una merla


He trobat el teu redós
com una platja nua,
com un rellotge antic
que no té nom
i ja no parla
en la flairor
del teu encant.
T’he estimat
com una pàtria,
noció del cos
que ara no tinc,
com un dolor
que no es sadolla
i que retinc
a cada passa,
com una gassa
que s’esmicola
en un autumne
de plors al llit.
Com un voltor
que m’aixopluga,
com una eruga
que tinc a dins.
Com cada tret
que em disparares
en un desert
del teu cabell,
que ja no odora
cada mentida.
Com un budell
del teu alè
que reconec
com un batec
que em corca el cor
i calla enterc
com un carrer
on hi ha guspires
del teu encant
que jo tinguí.
Com una flor
que bese dolç
perquè madure
al meu dolor,
al meu turment
que no comprenc
com balla solt
en cada aurora,
que ja retinc
com un repic
de la candor
del desamor.

Carles Alòs

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.