La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dimarts, 11 de març de 2014

A cor obert


T’he vist venir a la darrera avinguda,
una dona de cotó i sabates de metall,
una cova de cireres i la vida que ens saluda,
un curiós amorosit i una dalla de baladre,
una boca que ja et done per omplir de cavallets.
Una mar del teu amor i et salude com un bleix
de boletes de paraules i sivelles de cartró,
de gargots del teu redós i una sina d’ametista,
del rebrot del teu candor i un cabdell de beceroles,
d’una duna de besades i guspires del teu bec,
d’una mar que ja no em parla i et regale com un dard
que t’albira en la vinguda del teu cos de veritats.
Una blava lluïssor i no tinc res més que dir-te
i et regale la carícia del meu cos malbarat,
d’una saba de maragdes i marraixes a vessar,
d’un verí d’un vell amor i la vida que ja torna
per no dir-nos el motiu, de la mort i perversió
del servei a la senyora]
que cosia cada fil com una au de mercromina,
com un tir del meu descuit i solsides de per vida,
com una pau de neu i el teu cos que s’emmiralla,
com una carestia del teu bes d’enamorada,
com un castell de serps i ja em queda la pregunta,
de per què el meu destí fou un tir d’una munió,
d’una vida escarransida i no toque cada nafra
i no cerque ja el dolor en el cos de la persona
que té nom i no camina per banyar-se la paüra
del seu cos desgavellat i sabates de tacó
que jo viu com un plançó un Nadal inoblidable
on fui junt amb l’ amor de la mà a cada passa
com un om edulcorat i el teu cos que jo volia;
sense cor i sense cos em quedí en la carretera
d’una vida escadussera que jo plore ja sens por.

Carles Alòs

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.