La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

divendres, 7 de març de 2014

Més enllà


He creuat el corredor
per no mirar enrere.
Per no veure’t arribar
amb escuma a la butxaca.
He clos la porta del record,
de les boques de cotó
i un enuig de salfumà.
Com podria trobar-te
a la vora de la mar?
D’una dansa de mirades
i genolls repelonats.
Com una caixa de mistos
i tovalloles del teu cos,
com un sac d’arena
i un sergent que no s’enfada.
Com una carretera
de ciclops i miralls.
No t’he fet cas
a la darrera escomesa,
a una platja nua
i peixos de metall,
a un filaberquí
que brama la paraula
del cos de beceroles.
A una veritat
de ciris i calfreds,
a una lletania
de cossos embrutats.

Carles Alòs

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.