Origen i determini

Les nous al sac, la carretera polsosa. Una determinació insubstancial, una vaguetat sola. La mar blava ens besava més enllà del nostre orgull. Com un confit deliciós, com una sinada plena de paraules.

El pa, cada dejú, les paraules corcades, un clavell. El replanell de l’escala, les llonganisses. Una pubertat incipient, un precipici. La mà de la vida, l’orenga. Els cabells mullats, les ametlles.

Un llinatge oriünd, una pluja de guanys. La porta ajustada, la pitera frondosa. Un recull de mirades, una ordenació exacta.

Carles Alòs