Prems la
meua mà,
un silenci
d’espines.
Qualsevol
pretexte és bo,
una xafogor
ondulant,
una cruïlla
de destins.
La quietud
de l’estança,
el silenci.
Panys i
forrellats,
putes i travestis,
cada nit travessada,
cada racó
panteixant.
Cassalla
amb aigua,
les calces
esgarrades.
besos i
arraps,
el contorn
dels teus pits.
Histrió de
mi mateix,
l’horabaixa
vessada.
Traques al
teu sexe,
l’olor de
fum,
la candor
de l’esperma.
Una i altra
vegada,
atzucat
corrupte,
la pell a
tires.
Dia rere
dia,
la nit i el
jorn,
maduixes a
les boques.
Arraconat
al teu desig,
indefugible
confessió,
contrada
marcada.
Tu i cada
tu,
i cada bocí
de tu
que no se’n
va,
que
assaborisc.
Cada cantó
de tu,
cada
profunda escletxa.
Encens la
llum,
encantes el
meu vici.
Véns per no
tornar,
per nodrir
cada taulell.
Al llarg
èxode
t’estime
més.
A cada
petita diàspora,
a cada cru
naufragi.
Les dents a
la teua boca,
les dents
als teus llavis,
les dents
al teu cos.
Sadollat el
desig,
mullada la
vida.
Queviures
de carn,
èxode i
foc,
pedres i espurnes.
Carles.A. 2012.
Preciós!! Carai quina intensitat! MOltes felicitats!
ResponEliminaMoltes gràcies pel comentari, Miriam !! Que passes molt bon cap de setmana i a viure amb intensitat. Un besot !!
ResponEliminaCassalla amb aigua,
ResponEliminales calces esgarrades.
besos i arraps,
el contorn dels teus pits.
Histrió de mi mateix,
l’horabaixa vessada.
uffffff molt bé Carles!!!
Gràcies pel comentari, Atena ! Bon cap de setmana !
ResponElimina