La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

divendres, 2 de març del 2012

M'he fet a la tenor de la foscúria...



M'he fet a la tenor de la foscúria.
Ací l'esclat no cou, no llagrimege
de tant de caire fer, llum esmolada:
orbat al món, m'atenc a l'harmonia.

I encara que no hi veig, les coses sonen
tan pures, tan perfectes, tan origen,
tan d'altre to, tan vera compostura,
que és prou l'escoltament per a citar-les:

violoncel, celeste, címbals, cèmbals,
timbal, saltiri, sacabrutx, violes
d'amor, de gamba, corn anglès i trompa.

Faig nou el nom d'ací de cada cosa.
Ací descansa cor de plant i joia.
Abast ací, d'oïda, les esferes.

Antoni Ferrer. Partitura laberint. 1983

2 comentaris:

  1. Carles, m'agrada molt el poema i la foto. Salutacions!

    ResponElimina
  2. Enric !! Moltes gràcies pel comentari !! La foto ve pel títol del llibre i també perquè té molt de ritme. Bon cap de setmana !!

    ResponElimina

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.