La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dimarts, 13 de març de 2012

Falibles




la Imaginación nos sugiere lo que podría llegar a ser,
pero la Lengua es el campo de batalla
donde se gestan los grandes fracasos.
así el Deseo se vuelve raza oprimida
por la Incomunicación y el Tedio de tener que traducir
órdenes sin conocer la jerarquía de quien me gobierna.

la Soberanía, ya lo ven, está siendo puesta en entredicho,
pero es posible que de la Anarquía surja una Fe
                                                ( inquebrantable
en aquello que me salva.

el Caos abre su Ojo al Mundo.
sé que, si el Instinto falla,
la Razón no me hará sobrevivir.


Adrián Nicolás Penela. Vida súbita. 2011

2 comentaris:

  1. Hola Lorena, sabia que t'agradaria aquest poema, és d'un xic jove d'Asturies, agrega'l al face. És dels nostres.

    ResponElimina

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.