La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dijous, 15 de març del 2012

Falles folles.




La porta tancada,
la mirada mig oberta.

Un edredó de coits,
l’escalfor del teu sexe.

Entrebancs i furts,
una amorosida condició.

La teua mà al meu muscle,
la llargària dels mots.

Un aixopluc de preguntes,
la veritat per esbrinar.

Un calçador inèdit,
les teves calces esteses.

Ambició i filantropia,
un paradís d’agulles,
pegar la volta als calcetins.

El teu maluc enraona,
la senda dels teus llavis.

Els presents a taula,
orfe de pare i mare.
El teu cabell esmaperdut.

La tardor arribava d’hora,
els sofàs verges,
el teu entrecuix lluent.

Els lladrucs del gos,
el carrer incendiat.

Sofre i una copeta;
l’atzur als teus ulls.

Monuments ombrívols,
València ol a espígol.

Els quefers quotidians,
els teus dits a 
la meua esquena

Panero s’ha suïcidat,
el meu nebot plora.
el calentador trencat
( un trist pressagi )

La televisió suma odi,
falles folles,
el pont de fusta no hi és.

                         Al carrer,
la gent crida
i crema un llibre.


Carles.A 2012


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.