La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dimecres, 14 de març de 2012

El gesmil es va marcir.




El gesmil es va marcir
damunt la taula, tristament,
i no teníem res per  substituir-lo.
Vàrem comprar un canari
per que ens alegrara les llargues vesprades.
Palpàvem el tedi de la tarda,
la quietud dels objectes.
Inventàvem paraules que suraren enlaire,
teníem el front suat
( la nuesa de les accions, la cadència )
La brisa no ens arribava,
el sol clavillava els vidres.
Vàrem seure a l'escaló,
per prescindir de la pietat
i alleugerir la culpa.
De vegades recorde les teues mans,
la meua sobre la teua,
els teus dits sobresortien.
Foren els dits que sobrevisqueren al temps,
al pas de la història.

Lligat les espardenyes, anem a fer caragols.

Carles. A. 2011.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.