La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dissabte, 31 de març de 2012

Ego te absolvo.


Ego te absolvo.

De vegades és necessari el perdó.
Tots els petons no pegats, la inclemència.
El rellotge es fon. L'escorxador obert de bat a bat.
Encara no sé que és un home, sovint pedregava.

La terra serà teua si no menges d'aquest arbre.

Les parpelles pegades, un desdejuni marcial.
Les estances plenes de culpa, vaxenilles i radiadors.
El llatí se'm donava bé; no tot era silenci.

Ta mare, aquella dona, prostituta de somnis.
A la placeta feien exorcismes, actes de fe,
ho presenciares tot.

Les tardes inmòvils, l'hora nona...
tot allò que no volia.

Grans quantitats d'or, la claueta.
Besaràs les seues mans, el seu peu nu.
El sol es ponia, la bellesa de l'ocàs, els improperis.
La tardor.

Carles.A.2011

3 comentaris:

  1. Olé Carlos! Menudo cambio le has pegado blog! ¿Y todo eso se puede hacer? Ya me entra gusanillo jeje

    ResponElimina
  2. Por cierto, me gusta lo de

    La terra serà teua si no menges d'aquest arbre.

    y quién no tuvo un desdejuni marcial...

    ResponElimina
  3. Grácias por los comentarios, Sergio, nos vemos pronto !! De vez en cuando viene bien un lavado de cara!!

    ResponElimina

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.