La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

diumenge, 4 de març de 2012

Una ploma als teus llavis...




Un ploma als teus llavis,
el silenci no és una opció.

Recorde cada mot llençat
l'embriaguesa dels meus sentits.
Ebri de paraules d'escuma
el fervor em rondinava.

Ho recorde amb precisió.
La mà als meus llavis,
el sabor de la saliva.

Pedra sobre pedra,
embriac de danses mil.lenàries,
els teus cabells al meu nas.

Primavera d'hivern
primavera d'estiu.

Les tardes plegats,
la tendra companyonia.
Cada bocí de tu,
l'absència adolorida.

Quequejant el teu nom,
els teus turmells brillen;
els meus dits al teu clatell,
argamassa moldejable.

Els meus ulls no t'abasten,
les nits fredes,
l'estufa a gas.

Una poma a la taula,
el dejuni,
el teu calor.

L'hivern no existeix.
Tu i jo sols
a aquella nit remota.


Carles.A. 2012.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.