La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dimarts, 29 d’abril de 2014

Als que varen perdre


No t’he volgut molestar en la darrera escurada,
en aquest moment precís on ja gronxe la pena.
He espantat les bruixes de bell antuvi,
com un forment escàs i neu a la paraula.
Ja no sé què dir al darrer alifac
on albire un cúmul de pèrdues.
Com un pit de palla i mercuri,
com un congost exuberant on no raja ni gota.
Us he vist venir de lluny com cerbers de cossos semats,
amb una altura esquifida que brama als meus talons,
com una gonella de fred i boques d’un dolç gesmil.
Com un aire que ja em falta per sadollar la carestia.

Carles Alòs


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.