La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dimecres, 23 d’abril de 2014

Finca dels taxistes




 Al barri de Torrefiel

A Juan Carlos Ramos González, a Josemi Ramos González,
 a Víctor Ferriol González, a Xavi Lavín Pino, a Cristian López Crespo,
 a Tito, a Pablo, a Alberto, a Juan, a Javi, a Noemí
 i a tants altres amb qui vaig compartir
jocs de la infantesa.

Als meus companys de parvulari


He intentat obviar-vos com una cosa que no sé,
com la claror dels teus llavis al naixement de l’aurora,
com els germans que vaig tindre en patis i entrepans.
Encara no sé dir-ho, com una dansa enterca,
com un vaixell de canyes i el sigil de la nit,
com la remor del veïnat que té nom i ja no crida.
He baixat el cap com un cérvol embriac,
com un queviure que no mormola,
com els besos de les dones de palla i de nocilla.
Ja no vull tornar a la darrera estança,
a una llar de fang i boira a les orelles.
Us he escoltat gemegar a l’avinguda propera,
a un carrer de nous i gent sense saliva.
He retrocedit a les primeres paraules,
com una guardiola on no hi ha diners,
com un cavall de fusta i neula a la sabata,
com una bassa de mica i feldspat.
Que no és prou el record per trencar les abraçades,
cada paraula que rajava de les mans.
Com un salconduit de les teues ulleres,
com un gotim espars i la vida que s’eixampla,
com un gronxador de cebes i pètals.
 

Carles Alòs




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.