La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dissabte, 19 d’abril de 2014

Presència


He vist els ulls com una gota de sang,
com la remor de l’amor i un foc que no s’apaga.
M’he sentit torbat com un queviure erm.
Ja no sé què dir a la darrera avinguda,
on escole el temps com un tuareg furtiu.
Ja no sé què dir i agrane cada mot,
com la mortalla pressa a la plaça redona,
a les nous del desig i un cove de mirades.
No resta ningú a l’estació de l’oblit,
a l’estable dels coits, d’un desig de tu.
Com el forment que creix a les boques alienes,
com un usdefruit de marbre i malaquita,
odore cada bes com un retorn a mi.
Com la tornada a la llar de llavis i sigils.

Carles Alòs

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.