La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dijous, 1 de maig de 2014

Redós d'aurora


T’he trobat al darrer vagó d’on no raja l’almoina,
ja no puc dir res al teu cabell de pàmpols,
com un autumne ja florit que es desfà en la raó,
com una absència de cireres i tolls de sang, com un lladruc.
No ho he pogut evitar, com una essència de roselles
i el teu bes que ja redola.
Com una escuma de faristols i no dic res,
com un clatell del teu amor que ja no tinc en la sendera.
Com un abric del teu desig que ja enraona en la claror
del teu melic de brins de mar i repelons de cada absència.

Carles Alòs

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.