La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dijous, 3 d’abril de 2014

Dejuni


T’he trobat en la llunyania
com un cérvol ebri de sang
que no té nom i es desgavella,
com un Neptú oriünd de l’oblit.
T’he vist venir com una nuca
amarada en les regnes del vent,
en un ponent gairebé òrfic
que desmunta les platges del cos,
en un sospir de núvols rojos
i una carassa de fang
que ordena que es faça de nit.
Una vàlvula del teu dolor,
una barca on ja no hi ha res,
un Caront de danses i furs
que em mira com un cabdell
del teu enuig sempitern,
de la teua rialla de simi,
com un piló del teu record
que raja a dojo ferides
de corfa de dones ja velles.
Com un tungsté on et delectes,
com una òliba de sang esberlada,
com un enuig de pena i pols
i piles que fonen la mà.
Una clau a la jaqueta
i el dia s’esquerda en un plor
de butfolles i teranyines,
com un tapís de boques roges,
com una balada de cebes,
com un aldarull de bescuit.
Una duna on et contemple
com una gavella de palla,
com un rajolí del teu cor
on no resta ningú.
Una pedra en el camí
i estossegue la teua tortura,
com un brancam de cireres
i volves del bes que enganyí.
Un escurçó enterc
i una batuda de celles
que prenen un nou camí,
on no hi sou vosaltres,
com deixalles d’un vent de verí,
com una mà al clatell
que sobra al vostre delit,
a la vostra vida escarransida,
a la vostra mort permanent.

Carles Alòs

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.