La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dijous, 27 de setembre de 2012

Higiene


No hauries d'oir el que dic, hi ha camins que no porten enlloc, no sóc l’únic que t’estima. Tapa’t els ulls, el llavador està vessant-se, rent que exama pau, la franquesa no escau.

Pedres que olen a rius, un refredat no és una conspiració. Al bell mig de la mar hi ha una xarxa, he confós el temps, Bizanci és una quimera flamígera. El gra creix quan parles. He vist l’ombra del teu instint, no parles alt, no gemegues. Tard o d’hora la corda s’havia de rompre. Cossos que rondinen l’orfandat. Un ullal de besos. Palas es senya. Parpelles enfrontades. El cabdal dels teus dits. Sabràs que he visitat l’Estígie quan plore paraules de sal. No és un edicte, no és un queixal corcat. La congoixa fa una becaïna PER ASSABORIR FEL. No em digues això. La raó enyora boques, taps d’estima. Sols t’ho xiuxiuege perquè no ho oblides. Fins i tot plou fortuna. Aquesta és una història amagada al coll que ja no dóna per més. 

Aür.

Carles. A 2012

2 comentaris:

  1. Sabràs que he visitat l’Estígie quan plore paraules de sal.
    Te estás superando, me temo... eterno, vaya qué sí!!!!

    ResponElimina
  2. Un abrazo, Miguel. Cuídate mucho! Recuerdos a tu esposa!

    ResponElimina

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.