La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dilluns, 10 de setembre de 2012

Cantiga d'escarni

A una persona que no sap callar.


No hi ha més boca
que la que no sap callar.
Afeminat laminar,
pell invertida.
No saps com és el tedi
de la llarga xerrameca.
Vols ous de vellut?
Judici sense dona?
No saps trobar-te
al desconhort del temps.
Que estant ja granat
perds la perspectiva
i llepes els escups.
Què hi ha en tu
que fa trista la vida,
que fa molla la grava.
No saps callar
el cor que no tens.
No passes pena,
no t’amoïnes.
Ves torcant-te el cul,
besant cada cantó.
Sols saps belar
a pastures inconcusses.
Que anat ací o allà
que xuplant teranyines
balles amb gentada
que olora el teu alè.
Que mentre pixes
i et sacses el cacau
saps que no estàs bé
que no deus existir.
No et poses a plorar
dolç àngel babau
no ets més que peix
que no arriba al destí.
Com ets tant savi,
com pixes aponat
no veus la pietat
de la gent que t’envolta.
Compatir a un gos,
a un trist eunuc
al fem que no es desitja.
Para de parlar,
ànec ben bé coix.
No tens cap company
que et puga ressitir.

Carles.A. 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.