La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

divendres, 28 de setembre de 2012

Fragment autumnal


He resolt equacions contigües al teu sexe. Caminar és un deport escadusser. Fletxes teixides amb fil, al rebost hi ha ulls que no parlen. Un paper que cabia al meu seny; capaltard es pondrà la joia. Aprendre implica evolució.

És aspra la teua absència, hi ha mans que no pertoquen, poals de fang, pàmpols extesos. He escrit mirades de gaubança, guanyaré el dèbit il·lusori. Branques de vellut planyívol. Els jovençans estan arribant, aquell riu que no vaig besar. Somnie el pes dels nísprols, Helena estén la bugada. Infortuni i escapisme. Cecs trepitgen raïm que vessen als teus muscles. Et bese l’engonal, l’horabaixa està encenent-se. Sóc més aviat llépol, com l’aldarull que exama el teu sexe. Aviat colliré el pes de la solitud, un marc llindar, un melic mengívol. He perdut la pau que surava al vespre, és migjorn, no queda xarop. Sols tinc l’altura certa, la ciència exacta de saber qui sóc.

Crec en mi, pense en tu.

Carles.A. 2012



4 comentaris:

  1. Bua, me ha encantao como siempre Carlos!!! El otoño es mi época favorita del año, e incluso inventé un coctel caliente llamado así: té rojo o negro, una rodaja de limón y medio vaso de mosto, con azúcar o sacarina al gusto. Nos leemos hermano!

    ResponElimina
  2. Ya me contaste lo del cóctel. Creo que cada estación tiene su encanto, en el otoño todo vuelve a renacer, es una estación de renovación. Diría que es una estación ocre, las hojas caen para volver a crecer. Es el simbolismo de escorpio, el signo de las aguas soterradas, el signo de la renovación.

    ResponElimina
  3. aquest caos aparent que avança enmig de l'absència com les fulles que cauen enmig d'un bosc, d'ací cap allà, maldant per trobar rajos de llum que donen sentit als colps de vent de la caiguda. Per sort, en el trajecte de l'absència ens tornem a carregar de somnis.

    M'agrada "els jovençans estan arribant, aquell riu que no vaig besar."

    Carles

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies pel comentari, Carles, m'ha agrada't molt el que has escrit i tens tota la raó. M'ha agrada't molt, molt. Una abraçada!

    ResponElimina

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.