La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

divendres, 21 de setembre de 2012

Fragments de Guadassuar XV



Els cossos somreien al silenci, els obituaris distingits, el delerós trajecte. La una tocava al rellotge polsós, sense massa gràcia el cuit anava fent-se, les idees anaven fermentant. La taula parada, algun comensal de més, l’ombrívola realitat.

Feia estona que no hi havia ningú al carrer, el peatge ja no es pagava, les tisores són fredes. El matalaf de pallorfes, l’ordo rectus. Quan tu eres menut les dones cosien al carrer. A la fira venien dàtils i no tot era silenci. El pitxer està vessant-se, no queden creïlles. La Gran Via és lluny, com les sèquies daurades, com la guerra heretada. Demà courem el pa, a poc a poc, sense pressa. No ens espera ningú enllà de la boira, ningú, només que el silenci.

Els còps ja dormen, arraulits als pàmpols. No cal que òbrigues els ulls, no cal que et despulles. Será un somni absent, una abraçada espectral, una pau il·lúsoria.

Carles.A. 2012

2 comentaris:

  1. Ya tengo razón para aprender el valenciano oye.

    ResponElimina
  2. Grácias por el comentario Gules Noway. Tu blog es una maravilla. Saludos!!

    ResponElimina

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.