La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dijous, 28 de juliol de 2011


Tenia les celles poblades,
quequejava, una cama més llarga que l'altra.

Però era un dels nostres.

Les hores viscudes, la companyia.
Els segons asseguts, els silenci.
Moriria per ell, la seua tossudesa.
No ens advertiren de la seua malatia.
( Una gran creu, una sucessió d'incordis)
Tot fou massa ràpid,
la metzina punxant, la febra.

Era un dels nostres,
compartíem les aurores, els secrets.

Carles.A. 2011.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.