La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

divendres, 22 de juliol de 2011

El meu avi.

El meu avi es va morir en les mans plenes de neu i un gotet de vi al costat. Era amic de tot el veïnat, em convidava a papes i cacaus. Un dia em vaig despertar amb ell al costat. Duia el front suat i no havia dormit massa bé. Ell era el meu millor amic, quan jo plorava em mocava, em contava acodits i jugàvem plegats. Un dia es va morir, de sobte, sens acomiadar-se. Em vaig quedar plorant, amb una anou a la mà. Em deia que no tinguera por i que fora valent. Ell era la persona més especial que he conegut. Un dia es va morir de sobte i no em vaig poder acomiadar. El meu avi mai es morirà perquè som molts amics. Jo el cuidaré i li donaré el berenar. El meu avi mai es morirà.

Carles.A 2011.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.