La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dilluns, 11 de juliol del 2011

Pedra.



Dura com l'aigua dura.
Arrel d'ella mateixa.
En èxtasis perenne
la pedra perpetua
la pedra, imatge pura,
i la idea de pedra
se'ns fa del tot madura.


Josep Palau i Fabre. Poemes de l'alquimista. 1952

2 comentaris:

  1. Creo que no he leído nada de Josep Palau, Carlos, así que me lo apunto.
    Gracias por compartirlo!

    Beset.


    Rocío (no me deja comentar con mi cuenta)

    ResponElimina
  2. Hola Rocío, cómo estás ? Me alegra mucho tu comentario !

    Mira, yo tampoco he leido mucho pero te recomiendo vívamente los poemas jo em donaria a qui em volgués i ombra d'anna. Si quieres estan en mu blog. La verdad es que este libro tiene muy buena pinta. Este homre fue muy amigo de Picasso y tiene bastantes libros que hablan sobre él. Si te apetece mira la versión de Maria del Mar Bonet de jo em donaria a qui em volgués que te puedo asegurar que vale la pena.

    Que pases muy buen verano, un beso !

    ResponElimina

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.