La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dimecres, 16 de febrer de 2011

Quadern de 1962 ( fragments)

Us deixe aquest poema que sempre m'ha sobtat una mica. Se'm fa estrany que es conegueren Estellés, Vallejo i Neruda, no sé si és un recurs literari, però si fos així no crec que ho diguera de una manera tant explícita. És curiós, jo a Neruda també li he vist sempre cara de peix. M'ha cridat l'atenció allò de la mort de Martínez Ferrando, he trobat que muigué d'una tranfussió de sang, quina llàtima.

Aquest poema pense que no és molt conegut, però sí, existeix un Estellés més enllà d'assumiràs la veu d'un poble i els amants. Molt bonica la familiaritat Neruda - Estellés i la imatge del calcetí. Espere que us agrade.



de vegades també arribava neruda, mirava
l'un costat i l'altre amb aquells ulls de peixot
sota la seua gorra es seia en el divan mira-
va encara amb certa cautela. no pots fiar-te
mai em deia agafant-me del braç. jo ho com
prenia tot i ho disculpava tot, ell es treia
d'una butxaca una primera edició de queve-
do i una segona edició de fray luís de león i 

es treia encara més papers per exemple la
partida baptismal de jorge manrique uns
originals il.lícits de góngora a la mort del
conde de villamedina coses totes absoluta-
ment interdictes llavors. en uns gots aculats
d'un vidre d'a dit bevia el vi negre mentre
jo llegia les tèrboles línies amargament llu-
nyanes. en establir-se un cert ambient de
confiança es treia un calcetí i improvisava
una oda elemental mentre el dit gros del peu
descalç sobresortia indòmit, són coses de
la guerra què t'he de dir tu ja m'entens i
mut.
el meu pis al costat de la caserna ( no sé si
tu l'has vist) és un pis molt modest però
al balcó arriben els arbres del carrer. pense
en la mort atroç de martínez ferrando. m'a-
gradaria rebre com era abans costum la visi-
ta de césar vallejo però césar vallejo s'ha
mort definitivament amb la publicació de la
seua obra completa amb notacions i tota la
bíblia. césar vallejo quantes quantes memò-
ries de pus de semen de gargalls i vitralls
de pedres i remotes paraules familars. a tu
el meu homenatge sols a tu únicament a tu
pur impur adorable. els teus versos m'arri-
ben com les telles remotes del <<mort i pam >>
de la meua infantesa. et recobre i em salve
césar vallejo. deixe el teu nom ací al darrer
poema amb un amor que mai no s'entendrà.
els crítics faran possiblement al seu temps
les seues crítiques. jo sé bé quant et dec i
t'ho pague de moment amb aquest còdol que
diposite damunt la taula una abrupta pedra
de via però en la qual tu m'entens toque
mare i em basta. a mamar tots els versos a
prendre vent tota l'ars poètica. 

Vicent Andrés Estellés.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.