La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dimecres, 1 d’octubre de 2014

Desfeta



 Soy vertical.
Pero preferiría ser horizontal.

Sylvia Plath

T’he trobat a la darrera burilla,
al bell mig de la mar on ja fa fred.
No tinc res que dir, cap on dirigir la paraula
que esvara a la melangia del cossos oblidats.
Un àlbum sens notícies i la darrera arrapada.
Una pell somorta i els braços ja caiguts.
Com un espill de mica i l’esguard de drap.
Com una maregassa que ja no ens abasta.
T’he trobat a la fi al racó de les deixalles.
Un comiat de fang i les molles del cos,
una versemblança de sutja i mercromina.

Carles Alòs


4 comentaris:

  1. Hacía tiempo que no me asomaba a tu blog... bonito poema, carry on brother!

    ResponElimina
  2. Molt bo. Enhorabona per aquest blog. Es literatura pura.

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies estimat anònim! Comentaris com el teu donen forces per seguir endavant amb el blog!

    ResponElimina

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.