La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

diumenge, 26 d’octubre de 2014

Volteig



 
ha de patir i ha de ressuscitar el tercer dia d'entre els morts

Fets dels apòstols

He vist la llengua escurçada.
T’he trobat a la darrera drecera,
com un foc primigeni i una set de tu.
He clos la tonada monocord,
com un ruixat de pedra verda.
Em despasse la sivella per trobar-te a l’aguait,
com un verger de neu i besos de safra,
com un escorpí de marbre i palla.
Com una tenalla que agarre tossut,
com un amagatall de cendres i roselles.
Només un segon per obrir la porta,
només un instant de dalles que enretire
per poder tornar al darrer blau
a gronxar la galta de neula i cotó en pèl.
Com un setrill on aboque l’esguard,
com un nom que havia oblidat.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.