La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dissabte, 25 d’octubre de 2014

Poema d'Antoni Xumet




Sent ocells,
els de casa meva.
Han deixat la plaça,
i ara són aquí,
minvant l'horitzó
amb les seves ales.
Si reconec els seus cants,
és perquè res
no pot canviar el que s'estima.
Agaf flors i les deix
sobre la tomba del pare.
I comprenc que la terra d'un
no és allà on neix:
sinó el lloc on l'esperen.

Antoni Xumet. Biografia per a l' ús del vent (1996)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.