La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

diumenge, 25 de novembre de 2012

Semar l'absència


No ens ho preníem seriosament. Com un esbarjo inadequat. El sucre sanava les ferides. Les dalles blaves, la ferum del combat. Qui m’ho anava a dir! No fui jo qui feu les preguntes. L’escala aigualida, el tombant del mil·lenni.

Els teus germans romanen amb nosaltres; els cacauars et ploren. Hem dit no, vellutat els pàmpols. La saliva que vesares, els noms desbaratats. La post és a l’aguait. Hem besat la premura, sacsat les copes.

No som gent aliena, homes-bec. Recordar ens fa immunes contra la dissort.

Al capdavall ho he trobat, a un simple botó,

a un apunt mullat. 


Carles.A 2012.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.