La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dissabte, 24 de novembre de 2012

Conxorxa


Els esbarzers badallaven al capaltard. L’alenada postrema, el darrer combregar. Una cicatriu a la boca, el bec repelonat. Ofici de difunts, la voravia eixuta; els llambrígols.

Ja no resta ningú a aquella vella estança. Els dejunis ordinaris, les rauxes. La raó comença per clore els ulls, per deixar penjats els còps. L’anella rovellada, els coits ombrívols, les corpes, cada corpa. Els cordills desfilagarçats, els talons cremats, el porró de mel.

I res més. Te n’anares.

Carles.A 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.