La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

divendres, 23 de novembre de 2012

Reencontre



Tot era silenci a aquella estança flairosa. Les burilles arrenglerades, els aixovars semats. Una lenta afèresi, el contuberni dels filferros.

Havíem creuat la polaïna, cremat cada instantània. Els peatons embriacs, els semàfors crus. Una píndola de melangia, un gest d’austeritat, un exabrupte ombrívol.

Els finestrons a l’aguait, les peüngles, la fulla de la navalla. Els cobertors plegats, l’autumne del teu cos. La matinada meulava de lluny, la gatzavara dels taulells. Les jàsseres, els cabirons, les teues parpelles. Carrer d’Alzira amunt, les portelles, els records de marbre.

Vull ser amb tu, reduir la frontera, tornar amb el cor. 

La Garrofera llunyana, els penells, els quatre cantons.

L’absència.

Carles.A 2012


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.