Tot era silenci a aquella estança flairosa. Les
burilles arrenglerades, els aixovars semats. Una lenta afèresi, el contuberni
dels filferros.
Havíem creuat la polaïna, cremat cada
instantània. Els peatons
embriacs, els semàfors crus. Una píndola de melangia, un gest
d’austeritat, un exabrupte ombrívol.
Els finestrons a l’aguait, les peüngles, la fulla
de la navalla. Els cobertors plegats, l’autumne del teu cos. La matinada
meulava de lluny, la gatzavara dels taulells. Les jàsseres, els cabirons, les
teues parpelles. Carrer d’Alzira amunt, les portelles, els records de marbre.
Vull ser amb tu, reduir la frontera, tornar amb
el cor.
La Garrofera llunyana, els penells, els quatre
cantons.
L’absència.
Carles.A 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.