La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dimecres, 3 de novembre del 2010

Jo em donaria a qui em volgués...


   Jo em donaria a qui em volgués,
com si ni jo me n'adonés,
d'aquest donar-me: com si ho fes
un jo de mi que m'ignorés.

Jo em donaria a qui es donés
a canvi meu per sempre més:
que res de mi no me'n quedés
en el no-meu que jo en rebés.

Jo em donaria per un bes,
per un de sol, però que besés
i del besat em desbesés.

Jo em donaria a qui em volgués,
com si ni jo me n'adonés:
com una almoina que se'm fes.

 Josep Plau i Fabre. Poemes de l'alquimista. 1941.


 Maria del Mar Bonet. "Jo em donaria a qui em volgués" de Josep Palau i Fabre. 1991



Josep Palau i Fabre recitant el seu poema

2 comentaris:

  1. Molt interessant. Sempre aprenc alguna cosa de tu.

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies Marián, m'alegra que et semble interessant. A veure si ens veiem prompte, un petonàs !

    ResponElimina

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.