Presoner.

Desert d' amichs  de bens é de senyor,
 En strany loch  e 'n estrany' encontrada,
 Luny de tot be,  fart d' enuig é tristor
 Ma volentat  é pensa cativada,
 Me trob del tot  en tal poder sotzmés.
 No veig negú  que de me s' aja cura,
 E soy guardats, enclós  ferrats é pres
 De qu' en fau grat  á ma trista ventura.
2 
        Heu hay vist temsque no 'm plasia res,
 Are-m content  d'açó qui 'm fay tristura,
 E los grillons  leugers ara preu mes
 Qu' en lo passat  la bella bordadura;
 Fortuna vey  qu' a mostrat son voler
 Sus me volent  qu' en tal punt vengut sia,
 Pero no cur  pus hay fayt mon daver
 A tots los bons  que-m trob en companyia.
3 
        Car prench conort  de com suy presoner
 Per mon senyor  servint tan com podia,
 D' armes sobrat  é per major poder
 No per deffalt gens de Cavallaria.
 E prench conort  c'om no pot conquerir
 Honor en res  sens que treball no senta,
 Mas d' altra part  cuyt de tristor morir
 Com vey que 'l mon  del revers se contenta.
4 
        Tots aquets mals  no son res de sofrir
 En esguart d'u  qui del tot me destenta,
        E-m fay tot jorn  d' esperansa partir,
 C'om no veyrets  que-ns avans d' una spenta
 En acunçar  nostre desliurament,
 E mes com vey  ço que-ns demana Força
 Que no soffer  algun rehonament;
 De que lengueix  ma virtut é ma força.
5 
        Perque no say  ni vuy res al presen
 Que-m puixa dar  en valor d' una scorça,
 Mas Deu tot sol  de qui prench fundamen
 E de qui fiu  hi 'b qui mon cor s' esforça;
 E d' altra part  del bon rey liberal
       Qui socorrá  per gentilesa granda,
 Lo qui-ns ha mes  del tot en aquest mal
 Qu' ell m' en traurá  car suys jus sa comanda.

TORNADA.

 Rey virtuós,  mon senyor natural,
 Tots al presen  no us fem altra demanda
 Mas que-us record  que vostra sanch reyal
 May defallí  al qui foy de sa banda.


Jordi de Sant Jordi. (1400 ? - 1425)