La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

diumenge, 14 de novembre de 2010

Crepúsculo, Albuquerque, invierno.




No fue un sueño,
lo vi:
La nieve ardía.

Ángel González. (1925 -2008)

2 comentaris:

  1. la realidad está tomando su frío, sus crímenes

    nuestros sueños son gaviotas triste en una playa naúfraga donde no resta nadie

    ResponElimina
  2. Muy bueno Nacho, te ha gustado el poema? Es una pasada. Un abrazo!

    ResponElimina

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.