La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

divendres, 5 de novembre del 2010

De vegades és necessari i forçós



De vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de compendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l'aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.

Salvador Espriu. La pell del brau. 1960

4 comentaris:

  1. M'ha agradat moltíssim! No és poden dir més coses amb paraules tan senzilles. De fet, m'ha agradat tan que vaig sense falta el llibre (que, per altra banda, ja hauria d'haver llegit fa molt de temps). Una abraçada

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies Maria ! És un poema en aparença molt senzill però amb molta substància. M'agrada eixa oloreta bíblica. Un abraçada i bon cap de setmana !

    ResponElimina
  3. La foto d´on l´has treta? M´ha impactat un poc, però es correspon al poema.

    ResponElimina
  4. La imatge l'he tret del buscador d'imatges del google. A mi també em sembla una mica forta i també em sembla molt adient al poema. Un besot i gràcies pel cometari!

    ResponElimina

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.