La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dimarts, 2 de desembre de 2014

Córrer cap enlloc


M’he apropat molt a poc a poc,
els noms fugen com un oblit taciturn,
com la dansa de la boca que esvara al vespre.
He recordat cada corpa,
l’ullal de la memòria i cada glopada.
He colgat la darrera burilla,
com un malson que agafe amb tenalles,
com una lluïssor espectral en l’arribada.
M’he adonat del convit ufà,
dels polits reblerts i beguda en abundància.
Un calfred gairebé instantani,
una lletania porpra com l’atzur.

Carles Alòs

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.