Ajut

He sentit el crit ensopegar amb mi.
Com una pedra llançada i la darrera molla.
He estés cada bocí com un record de la partida.
Ja no puc dir res, les paraules s’amunteguen.
He xafat el toll daurat fent una petjada molt fonda.
He recordat cada nom, cada cadira vella.
Junte les mans per pregar, per avivar els sentits.
Com un arrap taciturn i la ferum de la pallissa.
Com un ordi primerenc i la guspira que enlluerna.

Carles Alòs