La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dijous, 27 de novembre de 2014

Voltor


T’he trobat a aquest botó, a aquesta cruïlla d’albíxeres.
No resta ningú a la darrera vora, a aquest desdeny de pellofes.
He vist el nom cruixir, com una bala de recança i l’ullal de la mort.
He tornat a mi molt a poc a poc.
Una dalla del cos i la darrera alenada.
El voltor calla, com un gronxador de vidre i la vida que s’esmuny.
Com un batec de llana i el cabdell desfet.
No m’he apropat a tu per humitejar-te la mà,
per trencar cada cadena com un foli en blanc;
com una dansa enterca i miola cada corpa,
com un budell obert i els crits de la venjança.
Una corriola que ja no cedeix.

Carles Alòs

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.