La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dilluns, 11 d’agost de 2014

Covar l'estima. Als meus nebots Marc i Marta II


He tret la darrera paraula per tornar a albirar-vos,
m’he precipitat cap a vosaltres com una coma curulla i el reflex del matí.
He tornat a veure-vos al darrer redós d’escuma i joguines escampades.
Ja no sé què dir-vos a aquest comiat de palla i bolquers.
Una tonada glaça l’estima i un xiulit nocturn que ja ens acarona.
Una cantimplora on ja us contemple com un hivern gelat i pols a la sabata.
Com un ruixat de sal oberta i la darrera besada que ens acomiada.
Un viver immens, la vostra ombra i el braç que es compungeix
com una lletania de cossos amarats.
Com un pinzell que us oferisc, com una vaguetat de coques de cacaus,
com una lluna dolça i tendra que no us oblida en la tornada.
Com un retruc de la vostra calor i el deute d’escoltar-vos com un germà.
Com una vela tendra de corfes de nous.
Com un aixopluc on sempre trobar-vos.

Carles Alòs

2 comentaris:

  1. M´encanta. Estás ple de talent! salutacions

    Sergio del Mar

    ResponElimina

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.