La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dijous, 14 d’agost de 2014

Joguines escampades. Als meus nebots Marc i Marta III


Us he trobat al darrer rogle, als encontorns d’una estima immensa.
He vist el vostre nom com unes beceroles de neula i clarió.
No he apartat la vista del vostre somrís, com una botija curulla en l’esplendor.
Com un ensurt del vostre goig i una pedalada ja cristal·lina.
Com un nen de rulls i volantins i la primera paraula que ja es xiuxiueja.
He acudit a vosaltres com un sol radiant i els eixos de l’enyor que no ens albiren.
Com un plat on diposite el cor, com una agrusandora ancorada a la ment.
Com el vostre rostre on jo em reconec, com les vostres mans d’un foc primer.
Un ruixat, un gotim de tela i el vespre que s’escola per la vostra infantesa.
Com un cobert que jo us done, com un cel cel ras i la vostra jovenesa.

Carles Alòs

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.