La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

diumenge, 4 de maig de 2014

A ma mare



Añoro el pan de mi madre,
El café de mi madre,
Las caricias de mi madre

Mahmud Darwish

T’he trobat al darrer redós, al seient buit de la teua absència,
com les mans de l’àvia quan retallava la tela,
com el bec que empapussares una nit de dol.
Ja no tinc paraules per esborrar el clarió,
per besar-te la mà de pizzes i lligasses.
He trobat el cor d’un diluvi etern,
d’una borla de calaixos i cigars al meu costat.
M’ha costat planyir-te com una neu rosada,
com un budell de fils i sang a la sabata.
No t’he vist en la darrera escurada
on el sol es pon com un caquiter,
com la veu de les navalles de l’ora pro nobis.
No he fet la tasca de sacsar la vinguda,
de veure’t arribar com un pom festívol.
Fa fred a l’ullal de l’absència
on no t’he trobat com un comboi de pans,
com la mà més freda que comparties amb l’àvia,
com un esclat de palla i de renglons.
T’he trobat a faltar a la dansa de la vida
on un coet esclata i ja no queda pa,
on viu les petjades del dolor immens,
com un encenedor que no porta cendrer,
com una paraula d’oli d’oliva
que t’agafa la mà per a viure amb tu,
per no dubtar de l’alegria de les dents de forment.
Com un nespler d’on cull un calcetí,
com un abecedari de microones,
com la teua vàlua de sal i pimentó
com un rajolí del teu cabell d’espigues.

Carles Alòs

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.