La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

diumenge, 18 de maig de 2014

Neula


T’he trobat al darrer redós on no ens abasta la pols.
Ja no sé què dir al darrer comiat, a la darrera horabaixa de flors a l’engonal.
He partit el clarió com un bes de gelosia i manduca arraconada.
T’he vist per l’espiell com una golafreria impune,
com un tro de bac i maragdes a la boca,
com una bassa d’un passat tèrbol,
com un Cerber de grans d’arròs i una séquia ja curulla.
No t’he volgut nomenar en la darrera escomesa,
a una piga de tungsté i portelles de canyís.
Com una glopada de sucre que raja amor a dojo.
Com un corn de baladre i sargantanes de vellut.
Com un jorn ordinari i el teu cabell d’alcanteres.
Com una botija de mar i l’arrap del teu esguard.  

Carles Alòs

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.