La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

divendres, 6 de juny de 2014

Cabell d'acàcies


He trobat el teu cos al bel mig de la mar,
com un cabell d’acàcies i solcs a la mirada.
He pres la teua mà com una corpa esquerpa i sang a l’entrecuix.
Ja no sé què dir a les galeres nevades, als sols de mica,
a la teua dretura de dacsa i de cotó.
Com un ocell daurat i píndoles d’estima,
com un tungsté aigualit i el cel desgavellat.
Com una corruixa de nàvel i satsuma,
com els polls destrellatats i espelmes de cartró.
Com un caquier d’on no raja verí,
com el sagí dels cossos de tòfones de vidre.
Com un toll de sutja i aram
i el vespre que s’escola pel teu ventre de mistos.

Carles Alòs

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.