La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dissabte, 27 d’abril de 2013

Sol






No manca res
per retre el dol,
com un conjur
malalt d’amor.
Serà senzill
sargir la pau,
bufar al cor
un trist enuig.
Conhort de fel
atzur de plany.
Mirar als ulls
el cel de neu,
colgar el peu
collir el Sol,
betlem de fe
metall de nou.
Sabó de mel
dofí de tu.
Talment com fou
seré sincer
al més dolç fil
balanç final
al tret complert
al riu de foc
al mar de bes
al coll difunt
instant partit
codony eixut
solaç de fam
et llepe el dit
com un didal
colom rebut
parpell molsut
paper de sang
vitrall volat
salut d’amor
corfoll begut
redós colat
veler perdut,
com un instant
que creu en tu.

Carles Alós

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.