La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dissabte, 6 d’abril de 2013

Presa de la ciutat de Mallorca



E, quan venc a l'alba, fo emprès que oïssem les misses e que reebéssem lo cors de Jesucrist. E, oïdes les misses e reebut lo cors de Jesucrist, dixem que s'armassen tots, cascú de les armes que devia portar. E eixim tots denant la vila, en aquella plaça que era entre nós e ells. E açò era en tal hora que ja s'anava esclarent lo dia. E nós acostam-nos als hòmens de peu qui estaven denant los cavallers, e dixem-los:

- Via, barons, pensats d'anar en nom de nostre Senyor Déus!
E anc per aqesta paraula nengú no es moc, e si l'oïren tots, així los cavallers com los altres. E, quan nós vim que ells no es movien, venc-nos gran pensament, car ells no complien lo nostre manament. E tornam-nos a la Mare de Déu e dixem.

- Eh, Mare de Déu Senyor, nós venguem aquí per ço que el sacrifici de vostre fill hi fos celebrat; pregats-lo que aquesta honta no prengam jo ni aquells qui serven a mi per nom de vós e de vostre car Fill.
E altra vou escridam-los:

-Via, barons, en nom de Déu! Que el dubtats?
E dixem-ho tres vegades. E ab aitant mogueren-se los nostres a pas. E, quan venc que tots se mogren, los cavallers e els servents, e s'anaren acostant al vall on era lo pas, tota la host a una vou començà de cridar:

- Sancta Maria, sancta Maria!
E aquest mot no els eixia de la boca, que, quan l'havien dit, sempre s'hi tornaven; e així, com més lo deïen, més pujava la vou. E açò dixeren bé trenta vegades o pus. E quan los cavalls armats començaren d'entrar, cessà la vou. E, quan fo feit lo pas on devien entrar los cavalls armats, havia ja bé llaïns cinc- cents hòmens de peu. E el rei de Mallorques ab tota la gent dels sarraïns de la ciutat foren ja tots venguts al pas; e estrenyeren en guisa los de peu que hi eren entrats, que, si no entrassen los cavalls armats, tots eren morts. E, segons que els sarraïns nos contaren, deïen que viren entrar primer a cavall un cavaller blanc ab armes blanques; e açò deu ésser nostra creença que fos sent Jordi, car en estòriers trobam que en altres batalles l'han vist de cristians e de sarraïns moltes vegades.   


Llibre dels feits del rei En Jaume.
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.