La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dijous, 18 d’abril de 2013

Memòria


Dionís

A la memòria de Vicente Aleixandre,
i a la manera de Pasión de la tierra.


Em feres memòria de tot allò que havia oblidat. El teu dit a la meu boca, l’autumne líquid, les flors de la teua geniva. Ara, només ara, ho recorde amb imparcial nitidesa. Hi ha ombres que enraonen el teu nom, vespres porpra. Els desdejunis, els ulls covats d’estima; un cavall sens ales, una gavella de tristicía. Aviat llevaré l’edredó. Com aquella canterella, com el somrís de les boques més altes.

He pastat la farina, clos el joc de daus. Alea iacta est. ELS TEUS ULLS ALS DITS. La pluja primera. No tinc remei més enllà de la teua sina, de la vacil·lació del teu cos odorant.

Un soc que no ajusta, verbs de conducta, modes. Bizanci era un ullal, un bordó de la nostra estima. T’acarone els ulls, et bese la nuca. Prompte plouran arbres a l’altura del teu front. El forment creix a les nostres llengÜes. Una successió de besos, arracades verdes, hores que llisquen la pell. Una platja, un prat de fraules. Raja plany de la teua natja.

El sol està ponent-se a la teua aixella geminada. No digues no. Llavòs et trobaré. La cotna del desig. Un mur de vent, un fraire de ginesta. Et descorde el cor, he nascut al redós de la teua veu, a la Font de la teua galta blava. Hi ha taures embriacs de poms, goles de mel. Tal vegada el futur siga una piga no talada, un encanteri de búfals.

Un tros de bes, la bellesa dels teus malucs, un coixí d’espígol. Les serps xiuxiuegen tonades. Un empelt de sort, un cos d’aur. No hi ha distància entre els teus mugrons, creixen rames a la teua engonal,


Un socó, un corcó, un botó,


Carles Alós

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.