La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

diumenge, 23 d’octubre de 2011

El comiat.



Les rejoles nues, el paviment, el terrat.
Solia venir un obrer
( no ens cobrava massa )
Xorrava la suor, les manilles, la compostura.
El galliner ja no hi és, les anous estovades.
El campanar assolellat, el vell rellotge.
Estengueres la mà,
un comiat inesperat,
la persiana tirada, la becada;
tonyina, tomaca i un pot d'olives.
La xaranga dels obrers, una mica d'oli ?
Les mans clevillades, l'esclavitut.
La balança sospesa el transit,
el comiat que no existí,
conserves les teues sabatilles ?
S'ha partit el bastiment,
el sol rogenc, el sud.

Bon voyage !

Carles.A.2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.