La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dijous, 27 d’octubre de 2011

Un presagi.



Un somni és un presagi massa fosc per esbrinar-lo.

Les teues cames nues, les teues parpelles serenes, 
l'anhel ombrívol, les teues galtes colrades.
T'espanta el pes de la meua ànima ?
El teu coll vertical, les instantànees fugiseres, era un nado tímid.

Les persones caminen cegues, èbries de nèctar tardoral,
l'escuma és el pòsit de la seua esperança, les teues arracades a taula,
la silueta del teus llavis. 
El llenguatge és el patrimoni més ferm,
les teues paraules, aquell jeroglígic llunyà.
El teu pols, els sudaris polsosos.

L'evidència esglaia les persones indecises;
els diners, metzina perillosa.
El teu muscle nu, les algues arremolinades, els bebedors revosants.
Una agulla cremada em dirà que existeixes, raja l'aixeta. 
Estovalles i devantals.
El sol s'ha post, els ocells envolten la ira,
les teues passes líquides,
la jaqueta estesa, les hores.

He trobat un pinzell sens estrenar, 
les teules mediten, el teu esquelet,
la correspondència arriba d'hora, un llamp enlluerna el cel.
L'horitzo sembla una bola de foc, les figues a taula,
el pastell del W.C; és l'hora, vistet't!

Una celebració familiar, els ciris, el pas del temps.
Les estacions buides, les visions.
Els carrers són massa curts,
estic a l'aguait, t'aguarde.
Hem de sortir aviat, les canonades sumen, 
l'hora desitjada, el foc de lluny, les pomes daurades.
La mort i el dolor, la ingravidesa, la corretja despassada.
 
Tot allò que ens prometèrem, les safes blaves, 
la companyonia, els records lligats.
La veritat dels taulells, les ones.

La cabotada ha sigut massa llarga, un presagi llunya, la certesa. 

El teu nom.


Carles.A. 2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.