La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dilluns, 17 d’octubre de 2011



L'oasi perenne,
les canyes corcades.

El mos de l'escurçó;
la nit, de vegades.

Fòrem arrancats de la terra,
el full ardent,
la vaguetat.

No s'hi val mirar enrere,
la lluna, magnètica.

Els calfreds.

La lenta travessia,
els reflexes.

Tens la mà plena de sorra,
plena d'ira.

Plena.

Carles.A. 2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.